Es tracta d’una de les excursions més boniques i emblemàtiques de la Costa Daurada: el Camí de Ronda, remodelat recentment i amb unes vista espectaculars, voreja el Cap Salou. Aquesta ruta té un nivell de dificultat baix, i tot i que el camí arriba a una alçada màxima de 77 metres respecte al nivell del mar, amb trams que tenen una petita dificultat, la major part del recorregut és practicable per a tothom. A través de passarel·les , escales i camins ens portaran a gran part de les cales i platges del Cap Salou.
El Camí de Ronda comença al final del carrer Colom, just a l’esplanada dels Pilons. Continuarem sobre la passarel·la de fusta i poc després trobem les restes d’una construcció antiga, el “Lazareto”, edificada en 1829, on antigament aïllaven les embarcacions que provenien de zones epidèmiques i que conserva uns sòlids murs de diversos metres d’alçada. Continuant la passarel·la que voreja aquesta construcció a manera de ziga zaga, descobrirem una de les cales més acollidores del Cap Salou, la platja de Capellans, amb sengles escales que donen accés i un camí de llambordes mig sepultades per la sorra de platja. Un cop superada la Platja de Capellans, cal pujar per unes escales amb cert pendent per accedir a la Punta del Po-Roig.
Des d’aquest lloc es gaudeixen d’unes vistes panoràmiques immillorables i és fàcil imaginar com els vaixells i les naus feien parada obligada a Salou al llarg de la història. Salou compta amb un port nat
ural, que antigament era l’únic a la costa catalana des del Cap de Creus fins al Port Fangós, al Delta de l’Ebre. Per aquesta raó va ser triat ja al segle XIII per Jaume I per concentrar-hi les embarcacions que havien de conquerir Mallorca. Van ser innombrables les expedicions marítimes que van sortir o arribar a Salou, ja que aquest port natural els donava refugi en cas de temporal. Per la mateixa raó, segles més tard, especialment el XVI, aquesta costa es va acostumar a l’arribada d’expedicions pirates que van portar la ruïna l’antiga població de Barenys, i que avui forma part del municipi de Salou.
Posteriorment han estat molts els esdeveniments històrics que ha protagonitzat el port de Salou, des de l’expulsió dels jesuïtes cap a Itàlia, l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla patrona de Tarragona, o l’arribada triomfant del General Prim que venia de la Guerra d’Àfrica i que va ser rebut aquí amb gran solemnitat i festa per als reusencs. Al cim d’aquest espectacular mirador es conserven dos “nius de metralladores” de la Guerra Civil espanyola, que servien per prevenir un hipotètic atac per mar o un desembarcament a la platja dels Capellans o a la Cala dels Llenguadets.
A continuació, vorejant un passadís d’arbustos, vam veure una de les playasmás boniques i verges de Salou: La Platja Llarga. Aquesta platja es pot superar per la sorra a frec de mar o per un passeig ple de vegetació que la travessa per la part de dalt. Just després d’aquesta platja es troba la zona dels Replanells, zona en la qual finalitza la infraestructura del remodelat Camí de Ronda. A continuació la manera de vorejar la costa es complica i el traçat perd continuïtat. Si us heu quedat conganas de seguir caminant, una solució és anar a la Cala Crancs o anar fins a la Punta del Cavall, idíl·lic mirador per repassar amb la mirada tot el camí realitzat.
Enmig del Cap Salou trobem un lloc de gran interès geològic, Cala Crancs, on una sèrie de cales i platges de diverses dimensions creen racons únics. Grans roques que s’endinsen al mar i formen parets naturals entre les cales, erosionades de forma capritxosa per la força del vent. Aquestes platges eren les preferides pels pirates de l’època, ja que hi ha documentats desenes de desembarcament d’aquests antics malfactors, que buscaven aixopluc i fer esclaus entre els pobles d’aquesta llavors despoblada terra.
A continuació, després de Cala Crancs, seguirem el recorregut d’uns 350 mts. fins a arribar al Far de Salou.
El Far de Salou: inaugurat l’abril de 1858, disposa d’una torre central de color vermell que encara avui, dia rere dia, il·lumina el golf de Sant Jordi de la Costa Daurada. Disposava d’una llum blanca alimentada per oli d’oliva, que podia albirar des de 14 milles. Dos torrers eren els encarregats de fer-ho. Després, a mesura que van passar els anys, la tecnologia es va anar implementant. Annex es troba un altre edifici que havia estat ocupat per l’enginyer i el torrer. La restauració del lloc s’ha realitzat d’una manera molt respectuosa amb l’entorn natural. Així, es poden veure plantes autòctones com l’esparreguera, el pi blanc, el lliri de mar, l’atzavara o el albellatge, entre d’altres. Així mateix, tres miradors distribuïts al llarg del recorregut permeten aturar-se i gaudir de la Costa Daurada amb tot el seu esplendor. Un dels més singulars és el mirador sud, des del qual s’albiren les muntanyes de la serra de Llaberia. En aquest punt també es pot gaudir amb la visió de la vintena d’aus marines que freqüenten aquest lloc.
Temps estimat: 1 hora 15 minuts
Recorregut: 5,5 Km.
